Els espigalls i els brotons són els brots que surten de l’axil·la de les fulles de la col brotonera. Es distingeixen per la seva morfologia i per aparèixer en moments diferents del cicle de la planta, tot i que molt sovint, al Garraf, s’utilitza la paraula espigall per denominar les dues formes dels brots, a més a més de la planta.
Els brotons són tiges amb fulles de color verd que es cullen durant els primers mesos del cultiu. Els espigalls són les inflorescències immadures de la col brotonera que, després del fred, esdevenen del brotó. Aquesta verdura, en les seves dues formes, és molt apreciada pel gust i textura suaus.
La col brotonera o espigall, al Garraf, és una varietat de col que prové d’alguna varietat antigament seleccionada per l’aprofitament dels seus brots laterals i s’ha conservat gràcies a la dedicació de diferents agricultors de la zona, que han mantingut el seu cultiu i la comercialització als mercats locals. La planta de la col brotonera presenta una morfologia molt singular i no forma cabdell. És una planta d’entre 1 i 1,5 metres d’alçada i es caracteritza per tenir les fulles pinnatinèrvies i arrissades.
Actualment, els espigalls es cultiven en algunes sínies de les localitats de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Cubelles.
